Ram de Phalaenopsis

La Phalaenopsis, l'orquídia més coneguda i més difusa és originària d'Índies orientals, de Filipines, d'Indonèsia i d'Austràlia.

Deu el seu nom a la seva forma a papallona: "Phalaena = papallona" i "opsis = semblant" donada en el 1752 per botànic CL Blume a exemplars provinents a l'illa de Java perquè li va recordar a les arnes tropicals quan desprenen el vol. La phalaenopsis va ser descoberta molts anys abans per GE Rumphius que la va descriure i la va dibuixar en el "Herbarium Amboinense" donant-li el nom de "Angraecum àlbum majus" publicat fins a 1750 uns 50 anys després de la seva mort.

La Phalaenopsis és una planta epífita o litofilas (també creix sobre les roques) i la seva estructura esmonopodial, és dir-se només desenvolupen segons un eix amb una mica vegetatiu.

Les Phalaenopsis tenen 2-6 fulles grans, coriàcies i carnoses de color verd molt intens i en moltes espècies brillant, disposades de manera molt propera entre ells. Poden ser amples de 10 cm i llargues de 50 cm. A la phalenopsis les fulles són fonamentals ja que són l'únic òrgan d'emmagatzematge de l'aigua, no posseeixen en efecte pseudobulbos.

Les arrels de la phalaenopsis són grans, nombroses i amb elles s'adhereixen resistentment a el substrat. En efecte quan s'estableix una orquídia, cal adoptar una sèrie d'estratagemes per evitar perjudicar.

(A aquest propòsit llegeixes l'article relatiu a l'trasplantament).





Les flors de la Phalaenopsis són portades per tiges simples o ramificats, de llarg variable però sempre subtils i rígids.

Les flors normalment són grans amb sèpals gairebé iguals entre ells, molt oberts i plans. Els pètals generalment són més grans que els sèpals amb un labello trilobulat amb els lòbuls laterals corbats cap a l'interior.