Els Rosales: Tipus i varietats

- Rosales miniatura: són exemplars nans de fullatge espès, que no solen sobrepassar els 15 centímetres d'alçada. Les flors són proporcionalment grans.

- Rosales polianta: coneguts com rosers "gerani". Arriben fins a 40 centímetres i produeixen en general flors petites.

- Rosales floribundos: es confonen amb els polianta, encara que aquests són més alts, arriben als 80 centímetres i la flor és més gran, encara que amb pocs pètals. És un encreuament entre els rosers polianta amb els híbrids de el te. Els botànics no accepten la denominació "floribunda" que es va imposar amb criteris comercials.

- Rosales híbrids de te: procedeixen de l'encreuament entre Rosa indica amb varietats europees. En aquest tipus de rosers destaca la longitud dels pètals centrals i la gran grandària de la flor. Se'ls va denominar "de te", perquè l'aroma recorda a la infusió.

- Rosers de peu alt o arbret: consten d'un portaempelt en forma de tronc, l'extrem superior està empeltat diverses vegades per formar una copa arrodonida i erecta, on es produeixen el fullatge i les flors. El portaempelts sol ser Rosa canina o híbrid Manetti, de gran resistència. Aconsegueix 1,50 metres.

- Rosales ploramiques: presenten forma d'arbret també, però l'empelt procedeix d'espècies enfiladisses, com Rosa wichuraiana. La copa és caduca i aconsegueix 1,60 metres d'altura.

- Rosers enfiladissos i sarmentosos: els trepadors són de tiges alguna cosa febles i de vegades, sense espines. Els sarmentosos tenen la tija més vigorós i molt estarrufat d'espines.